La liniatura és una característica específica d'aquelles imatges que van a ser impreses, principalment, en un dispositiu de sortida com una impressora o una filmadora.
També se li coneix com "resolució de trama" i es refereix al nombre de cel·les de semitò usades per a imprimir una imatge en escala de gris o separació de color. Sol mesurar-se en línies per polzada (lpi) i afecta fonamentalment, juntament amb la resolució, als detalls d'una imatge impresa.
Un dispositiu d'impressió, per molta resolució que tingui, quan ha de pintar un punt (ja sigui amb tinta, tóner,..) ho pinta o no ho pinta. És a dir, no hi ha mitges tintes. Però, i si necessitem mitges tintes?...
· exemple:
Imaginem una figura on el farcit de la qual pretenem que sigui grisa. La nostra impressora ha de dibuixar la imatge usant un percentatge de negre, suposem que es tracta del 50%, doncs, dividirà la seva resolució i dibuixarà un 50% de quadrets negres. Això es diu trama de semitons.
Simplifiquem. Volem imprimir una trama de semitons sobre un dispositiu de 2400 *dpi amb una liniatura de 150 lpi. La màquina divideix resolució entre lineatura (2400:150=16) i imprimirà línies de 16 punts per a cada *semitono, pel que seria capaç d'establir 256 gradacions de to. Si a més li vam especificar que dibuixi els punts rodons, el·líptics, quadrats, diamant,.. així ho farà.
20070317
5.2. Resolució de les impressores
La resolució d'impressió es mesura en punts per polzada (ppp o dpi). Això es refereix al nombre de punts separats que pot produir la impressora en una línia recta d'una polzada de longitud. La majoria de les impressores funcionen a la mateixa resolució tant en forma horitzontal com vertical, de manera que una especificació com 300 ppp implica un quadrat d'una polzada de 300 x 300 punts. Per tant, una impressora de 300 ppp pot imprimir 90.000 punts en un espai d'una polzada quadrada. No obstant això, hi ha algunes impressores que especifiquen resolucions distintes en cada adreça, com per exemple, 600 x 1.200 ppp, el que significa que la impressora pot produir 720.000 punts en una polzada quadrada.
És important adonar-se que la resolució d'una pàgina impresa és superior, per molt, a la d'un monitor típic de PC. La paraula resolució s'empra també per a quantificar els monitors de vídeo de PC, regularment en termes de píxels, com 640 x 480 o 800 x 600. No obstant això, per als estàndards d'impressió, el monitor de vídeo de PC típic té només una resolució de 72 - 90 ppp.
És important adonar-se que la resolució d'una pàgina impresa és superior, per molt, a la d'un monitor típic de PC. La paraula resolució s'empra també per a quantificar els monitors de vídeo de PC, regularment en termes de píxels, com 640 x 480 o 800 x 600. No obstant això, per als estàndards d'impressió, el monitor de vídeo de PC típic té només una resolució de 72 - 90 ppp.
5.3. Trames AM, FM i Angles de Trama
TRAMES AM (ordenades)
En les trames ordenades, el que varia és la grandària del punt de la trama (el "punt de *semitò": halftone dot o halftone spot). La seva grandària variable defineix el percentatge de la tinta. A major grandària, els punts ocupen més espai i l'efecte visual és el que la tinta s'enfosqueix (el seu percentatge augmenta). Per això es diu que la seva amplitud (la del punt) està modulada (amplitud modulada: AM). Les trames digitals ordenades són típiques del llenguatge PostScript.
Les dues imatges de model sotmeses a un tramat PostScript ordenat. La grandària dels punts varia (amplitud modulada), no varia la freqüència i ordenació de la seva distribució.
Per a poder construir un punt de grandària variable, el que es fa és agrupar els punts d'impressió en grups de cel·les.
Si volem construir un punt de trama que sigui capaç de representar 256 tons diferents de tinta, per exemple, vam necessitar reunir els punts d'impressió en grups de 16 × 16 punts d'impressió. A cadascun d'aquests grups, li assignarem un punt de trama, la grandària de la qual variarem tacant més o menys punts d'impressió (és a dir: Caselles).
| Aquests són quatre caselles amb quatre punts de semitò de forma rodona. Cadascun ocupa la seva quadrícula de punts d'impressió de 16 × 16. | |||
 |  |  |  |
| Un punt al 0%. No hi ha res, però l'espai esta reservat. | Un punt al 25%. S'ocupa una quarta part de l'espai. Forma rodona. | Un punt al 75%. S'ocupen tres quartes parts de l 'espai. | Un punt al 100%. Només hi ha negre. |
A part del punt de semitò en si, els elements bàsics en les trames ordenades són: la forma del punt, els nivells de gris possibles, l'angle de la trama, la liniatura i (en el cas de més d'un color), la roseta.
Quan se superposen les trames de diferents tintes de forma correcta, especialment quan se superposen quatre trames (com en el cas de la cuatricromia), ha de sorgir un motiu poligonal que recorda a una flor, anomenat"roseta" (rosette).
En el cas de trames molt gruixudes (de baixa liniatura), la roseta pot arriba a ser bastant evident. En trames molt fines no és realment perceptible.
TRAMES FM (desordenades)
El concepte de trama estocàstica (a l'atzar) és simple: Quan es reduïx el percentatge de tinta el que es fa és reduir el percentatge d'espai ocupat per punts de tinta. Per a enganyar a l'ull, el que es fa és distribuir els punts de tinta de forma aparentment aleatòria (és a dir: De forma "estocàstica").
Les dues imatges de model sotmeses a un tramat estocàstic. La grandària dels punts no varia, varia la freqüència de la seva distribució (Freqüència modulada o FM).
En les trames aleatòries, els punts de trama solen tenir la menor grandària possible, pel que el punt de trama (cadascun dels punts que formen la trama) i el punt d'impressió (cada punt mínim que és capaç d'imprimir un aparell d'impressió) solen coincidir.
L'aplicació de les trames estocàstiques és bastant recent, sobretot pel que fa a impressió comercial. Les impressores d'injecció de tinta, que el seu sota preu les ha fet extremadament populars, també solen usar tramats estocàstics.
Aquestes trames, per la seva pròpia naturalesa, no tenen forma del punt ni angle de trama ni liniatura. Si escau simplement cal parlar de "resolució", que sol coincidir amb la resolució real (és a dir: màxima en punts d'impressió) del dispositiu. Així, una filmadora amb 2.400 ppp estocàstics d'un punt d'impressió per cada punt, té realment aquesta resolució de trama. Això és així tret que es vulgui usar més trama (2.400 ppp dividit entre 2, en aquest cas serien: 1.200 ppp).
Un avantatges de les trames FM o estocàstiques és que permeten imprimir sense muaré.
AnglES de trama
En trames ordenades, la successió ordenada dels elements que componen la trama estableixen un angle pel que fa a la mirada de l'observador. Les quals se situen en línia amb aquesta (zero graus) són les més evidents a la vista. Les quals segueixen l'angle més dispar possible (45 graus), són les menys visibles. Les trames de punts no han d'estar disposades de qualsevol manera.
Des del punt de vista de la trama, els quatre semitons són iguals en tot excepte una cosa: l'angle de la trama. Aquest és un detall essencial de la cuatricromia.
Els angles habituals per les
quatre trames de cuatricromia.
5.4. Simulació de grisos a les impressions
Mentre que els diversos tons que veiem en un monitor (de 8bits) son realment grisos (punts més o menys lluminosos), els grisos que veiem en una fulla impresa estan simulats per punts negres. Quan els mateixos son suficientment petits, mitjançant la variació de quantitat o mida són percebuts per l'ull com variacions de lluminositat, segons la proporció que ocupen sobre la superficie més clara del paper.
Entre l'ordinador i el paper imprès existeix un intermediari fa servir la trama per realitzar la seva feina: la impressora. La resolució del gràfic bitmap, la resuolució de la impressora i la resulució de l'imprès interactuen entre si, i la qualitat dels resultats finals depenen, moltes vegades, de la correcta relació entre els valors de resolució.
Entre l'ordinador i el paper imprès existeix un intermediari fa servir la trama per realitzar la seva feina: la impressora. La resolució del gràfic bitmap, la resuolució de la impressora i la resulució de l'imprès interactuen entre si, i la qualitat dels resultats finals depenen, moltes vegades, de la correcta relació entre els valors de resolució.
5.5. Nº de tons
Per calcular el número de tons de gris possibles que un dispositiu de sortida pot fer, cal fer aquesta operació:
RS (dpi)²
_________ +1
L (lpp)
_________ +1
L (lpp)
On RS és la resolució de sortida expressada en dpi (dots per inch) elevat a 2. El resultat es divideix per L (Liniatura) que se li suma 1 per obtenir el nombre màxim de tons simulats de gris que podem obtenir amb trames d'impressió en blanc i negre.
5.6. Resolució d'Anàlisi
Una resolució d’anàlisi (o digitalització) inadequada, provocarà que la imatge amb la qual treballem no estigui ben reproduida. Per a aconseguir la resolució correcta, cal efectuar un càlcul que és diferent segons si parlem d’imatges d’1bit/pixel o d’imatges amb trama.
El càlcul és el següent:
RA = Resolució de sortida (RS) x Factor de reproducció (FR)
FR = lr x100 / lo
Lr = lateral de la reproducció
Lo = lateral de l’original
RA = L x FR x FQ
(FR= Factor de Reproducció; número que depèn si ampliem o reduim la imatge al digitalitzar-la)
(FQ= Factor de Qualitat, que depèn de la liniatura)
Factor de Qualitat
Els valors del FQ estan relacionats amb la liniatura del suport on s’imprimirà la imatge:
FQ = 2 (L <>
FQ = 1’8 (L = 120-150 lpp)
FQ = 1’4 (L > 150 lpp)
5.6. Resolució de Sortida
És la resolució de la impressora o filmadora i es mesura en punts per polsada (dpi = dots per inch). Cada pixel de la imatge correspondrà a un punt de la impressora.
En les imatges d’1 bit/pixel s’haurà de posar la mateixa resolució que la de l’equip de sortida. Normalment parlem en impressores d’una RS de 1200 dpi i en filmadores de 4800 dpi.
L’ull humà només pot apreciar fins a 600dpi, per tant a l'hora d'imprimir segons quins tipus d'imatges no caldrà superar els 300 per obtenir un bon resultat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)